Palma, 29 d’octubre de 2019. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma presenta una nova lectura de la Col·lecció al voltant de les pràctiques artístiques desenvolupades entre el 1890 i el 2017. Estructurada en tres àmbits cronològics, la selecció d’obres explora, a manera de seqüència, les connexions i les interseccions existents entre els contextos artístics local, nacional i internacional.
L’exposició, comissariada per l’Àrea Artística del museu, es podrà visitar del 31 d’octubre de 2019 fins l’1 de novembre de 2020 a la Planta 1 i la inauguració és demà, 30 d’octubre de 2019, a les 20.00 hores amb entrada lliure.
El primer eix temporal, traçat entre el 1890 i el 1939, s’articula entorn de dues línies d’estudi: el desenvolupament del gènere pictòric del paisatge i la seva vinculació amb Mallorca—amb Hermen Anglada-Camarasa, Francisco Bernareggi, Pedro Blanes Viale, Antoni Gelabert, Eliseu Meifrén, Joaquim Mir, Pilar Montaner de Sureda i Santiago Rusiñol, entre altres creadors—,i la ruptura amb la tradició proposada per les avantguardes de principi de segle, a través de l’obra de María Blanchard, Tsuguharu Foujita, Raoul Hausmann, Wifredo Lam, Amedeo Modigliani i Juli Ramis.
El recorregut continua amb el context europeu de postguerra i les noves aproximacions i representacions de la realitat sorgides entre el 1940 i el 1977: l’existencialisme, representat per Wols; la continuïtat/ruptura respecte de les avantguardes a través de figures clau com ara F. Léger, Marie Laurencin, Joan Miró, Pablo Picasso, Georges Braque o André Masson; l’abstracció matèrica i gestual representada per Antoni Tàpies, Hans Hartung i Rafael Tur Costa; els orígens del videoart a Europa amb Robert Cahen com a referent destacat, i la introducció a Mallorca de les noves pràctiques vinculades al conceptualisme en els anys 70 —el mail art i la poesia visual, entre d’altres—, a través del fons documental Risc i ruptura. Arxius 1973-1983 dels creadors Pep Canyelles, Jaume Pinya i Horacio Sapere, dipositat el 2019.
Un àmbit especial dedicat a Joan Miró s’inclou en aquest segon apartat; una selecció destacada d’obres procedents de la Col·lecció Serra i la Família Miró —pintura, obra gràfica i dibuix—recull el seu procés creatiu entre el 1966 i el 1978, anys en què manté un intens nivell tècnic i conceptual, i reflecteix la seva participació activa en l’àmbit cultural mallorquí.
El tercer i últim període, centrat en els anys 1978-2017, assenyala el context artístic global marcat per la recerca del reconeixement de la fotografia com a mitjà artístic des dels anys 60, mentre en sorgeixen altres de nous com la instal·lació i la performance. La reivindicació de la pintura a Europa durant les dècades dels vuitanta i noranta —la via figurativa i la proposta vinculada a l’abstracció— relega a un segon pla la pràctica escultòrica, influenciada pel minimalisme, el constructivisme i el conceptualisme, i caracteritzada per la reducció geomètrica de la forma i la figuració. El registre de la memòria individual i col·lectiva, el debat entorn de les transformacions econòmiques, socials i polítiques esdevingudes durant les darreres dècades a Orient i Occident, el domini de les noves tecnologies i l’expansió envers altres camps d’investigació —la biotecnologia, per exemple—determinen, entre altres temes, l’apertura a nous significats que conté i transmet l’obra d’art des de finals del segle XX fins a l’actualitat. Ignasi Aballí, Nevin Aladağ, Josep Maria Alcover, Amador, Andrea Büttner, Miquel Barceló, Miguel Ángel Campano, Ramon Canet, Pepe Cañabate, Lawrence Carroll, Adriano Costa, Amparo Garrido, Luis Gordillo, Rafel Joan, Ángeles Marco, Glòria Mas, Lydia Okumura, Walid Raad/The Atlas Group, Tomás Saraceno, Antoni Socías, Mladen Stilinovic, Eulàlia Valldosera i Francesca Woodman, tanquen la selecció d’artistes.
Un total de 100 obres i documents articulen la selecció actual, que recull la difusió de la creació a les Illes Balears al llarg de les primeres dècades del segle XX —amb Antoni Gelabert i Raoul Hausmann com a figures destacades gràcies al préstec d’obra de la col·lecció Família Anglada-Camarasa i de documentació del Musée d’art contemporain de la Haute-Vienne- Château de Rochechouart de França—, així com la dècada de 1970 a Mallorca a través del fons documental dipositat pels artistes Pep Canyelles, Jaume Pinya i Horacio Sapere; reflecteix l’increment de la presència de la dona com a creadora a la Col·lecció—Lydia Okumura, Eulàlia Valldosera i Francesca Woodman, entre d’altres—, a més de l’ampliació dels fons vinculats als contextos nacional i internacional a partir del 1970 a través del dipòsit de col·leccions particulars d’obra d’Andrea Büttner, Adriano Costa, Ángeles Marco, Tomás Saraceno i Mladen Stilinovic, i de la donació de l’artista Robert Cahen.
______________________________________________________________________________________________________
Texto: Es Baluard.
Escribe un comentario